dimarts, 19 d’octubre del 2021

pd 2278 Que no ens desnonin l'esperança 1

 (arafa...)

... El món s'ha tornat inhòspit. Per a molts ja ho era. Ara ho és per a tots.

Ens ha caigut al damunt la plaga d'una pandèmia mil·lenarista, medieval. El canvi climàtic assetja la humanitat impotent de la qual formem part. Som testimonis muts del populisme ultra que campa insidiós, letal... Els joves no tenen futur ni es revolten: els hem engabiat l’energia. Cada dia fem veure que no veiem més vides precàries dormint pels carrers, més vergonyoses cues pel menjar. La solidaritat s’ofega als nostres mars antics, a les nostres costes mítiques, davant dels nostres ulls cecs. No volem veure-hi. Aixequem murs, esfondrem il·lusions...

Viure junts mai s’havia fet tan estrany, viure sols ens empetiteix, cada cop més encapsulats. Hem emmascarat la societat, la comunitat... Por disfressada de prudència. Cadascú al seu clos, a la seva cova... Vivim el món sense tocar-lo, sense assaborir-lo... És vida, això?...

(continuarà...)

Ignasi Aragay 29.11.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada