(arafa<d'1any)
Catalunya té competència exclusiva en cultura, però el Tribunal Suprem
diu quines obres d'art comprades per la Generalitat han de sortir dels
seus museus. Les juntes de tractament de les presons tenen la
competència de proposar el tercer grau per als presos però el Tribunal
Suprem diu a quins presos es pot aplicar i a quins no. El govern de
Catalunya pot convocar eleccions al Parlament, però quan per raons
sanitàries creu que ha de canviar-ne la data ràpidament salta un
ministre del govern espanyol dient que no ho pot fer. Són coses que han
passat en només tres dies i que tenen un fil comú: recordar a les
institucions catalanes que l’autonomia té límits. Que l'última paraula
sobre les qüestions que afecten Catalunya no la té Catalunya. Que
l’autonomia no és un dret que correspongui a l’existència d’una nació,
sinó una gràcia que atorga l’Estat quan li ve de gust descentralitzar
algunes coses (una gràcia, com totes, revocable). Que passi en el que
havia de ser la vigília d’unes eleccions pot ser casual, però és
significatiu. Sembla que es vulgui dir a totes les institucions
catalanes: la vostra autonomia arriba només fins allà on nosaltres
decidim que arribi.
Vicenç Villatoro 17.1.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada