(arafa<d'1any)
Quan vaig veure que s'havia posat de moda anar pel carrer amb caputxa, vaig recordar-me de Johan Huizinga i del seu llibre El otoño de la Edad Media... A la portada del llibre, disseny de Daniel Gil, sortia la fulla d'un
arbre. Una fulla seca que em retornava a les voreres de Barcelona
entapissades per les fulles caigudes dels plataners. Així, cada cop que arriba la tardor m'endinso en una Edat Mitjana
biogràfica... Els anys setanta van ser la tardor de la classe obrera. Una Edat
Mitjana en què s'apagava una estructura social, una manera de creure, de
practicar una religió, que sempre és atàvica, i encara no s'havia
configurat el món que havia d'arribar. El d'ara. Avui, en plena pandèmia, les fàbriques del Vallès són castells en ruïnes
i, l'altre dia, al voltant de quatre-centes persones van omplir una nau
abandonada per celebrar una rave. Es van passar dos dies
dansant, bevent i adorant la blanca flor de l'estramoni, que diria Ramon
Erra. A la porta, com va fer el monjo Luter amb les seves tesis, van
penjar un cartell manuscrit, amb títol en anglès, Stay awake, i que acabava dient en castellà: "El sistema no funciona. Hora de salir!!!"
Als camins i a les tavernes de l'Edat Mitjana, els goliards cantaven el
mateix mentre se'n fotien de l'apocalipsi, i el món cridava: Penitenciagite.
Javier Pérez Andújar, 9.1.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada