(arafa<d'1any)
Diu Yuval Noah Harari que l’Homo sapiens ha dominat els altres Homo
i la resta d'éssers vius perquè pot cooperar en grans nombres gràcies a
la seva capacitat única de creure en coses que només existeixen en la
seva imaginació, com ara els déus o els drets humans. Les creences,
enteses així, són eines de l'evolució humana...Però és també evident que la mateixa creença que ha permès evolucionar
pot impedir fer-ho quan és només una herència del passat. Un pensament
humanista, tal com jo el concebo, creu que ens fem més humans a través
de l'evolució cultural (i, per tant, canviant de creences), i que com a
espècie tenim una brúixola genètica que ens orienta en aquest procés i
ens empeny –entre sotracs, retrocessos i ensulsiades– a la humanització.
... les creences són un intent de contestar a preguntes que no sabem
respondre però necessitem respondre; de donar sentit a una absència de
sentit que se’ns faria invivible. I que no és possible ser humà sense
creences. No ens humanitza, doncs, deixar-ne de tenir, sinó
qüestionar-les i modificar-les. ... Entre les teories científiques i els dogmes religiosos hi ha
una terra de ningú on –si un pensament racional no la cultiva– hi
creixen com plantes silvestres les creences. Hi creixen, sense tenir-ne
control ni sovint consciència. D'una banda, són imprescindibles per
donar sentit a la vida. De l'altra, no es té la capacitat de
qüestionar-les ni de modificar-les. Així doncs, només queda defensar-les
amb violència.
Albert Pla Nualart, 9.5.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada