(arafa<d'1any)
... ens fan espectadors de desgràcies. I com més ens limitem a ser-ho més s’afebleix la nostra empatia... tenyeix (la informació) d’entreteniment i ens reafirma com a espectadors, com a
passius, davant realitats que no són cap espectacle i ens haurien de
revoltar... Les desgràcies de la no-ficció -les de les persones reals- haurien de
suscitar sempre, en una persona emocionalment sana, una empatia activa,
una implicació. I el fet que com a espectadors ens limitem a
contemplar-les, ens suscita inevitablement -perquè la passivitat
estronca els bons sentiments- uns sentiments morbosos: el plaer de
sentir que no ets tan desgraciat, tan dolent o tan miserable. De veure
el mal allà, objectivat, i a tu ben lluny. El plaer de reconciliar-te
amb la teva mediocritat... Les desgràcies i el mal que les causa són tan humans que quan ens
limitem a ser-ne espectadors -a ser públic - ens
deshumanitzem.
Albert Pla Nualart, 23.5.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada