(arafa<d'1any)
La persistència sempre té sentit, fins i tot quan sembla que tot està perdut. Si entenem que hi ha un nosaltres
i que nosaltres som tots, la frase anterior agafa un sentit ple: el de
la continuïtat col·lectiva. D'un dia per l'altre algú ja no hi és, però
la vida segueix, com el riu d’Heràclit. L'aigua no deixa de baixar,
sempre la mateixa i sempre diferent. Sumats, persistim. L'endemà d'una
tempesta surt el sol. Algú mor i algú neix. Sempre m'ha encuriosit saber
qui va morir quan jo vaig néixer. Us ho heu preguntat mai?... Seguim, ens passem un relleu intangible. Quan sembla que tot s'acaba,
alguna cosa torna a començar. És el cicle etern de la vida. Després dels
finals venen els principis, a cada hivern li segueix una primavera...
Ignasi Aragay, 10.10.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada