(arafa<d'1any)
Cada any, quan s’acaba l'estiu, dedico unes quantes estones a fer
l’àlbum de fotos de l'any. Ho faig al mes d’octubre perquè encara tinc
les vacances recents i recordo els llocs dels pobles on hem estat i els
monuments que hem visitat... La majoria de les fotos m’evoquen un moment viscut: si estàvem cansats,
si acabàvem de riure d’alguna broma, si teníem gana, si algú havia fet
una confidència inesperada. Com diu Cesare Pavese: “No es recorden els
dies, es recorden els moments”...Guardant les fotos dels dies de vacances familiars, miro els rostres
dels fills i els nebots, que estan contents de poder passar uns dies
junts. I els seus somriures em porten al cap una altra frase que, durant
anys, vaig dur escrita a la carpeta dels meus apunts: “Quan s’és jove,
es tenen matins triomfants”. És exactament això: a les fotos de grup
tots somriem i fem cara d'estar bé, però els seus ulls tenen una llum
que els nostres no tenen...
Els ho estem posant molt difícil (als joves) perquè tinguin matins triomfants. I,
tanmateix, la joventut és poderosa i en els somriures hi veig les ganes
de viure. I, com deia Dalí: “El que no m’agrada de la joventut actual és
que jo ja no hi pertanyo”.
Sílvia Soler,16.10.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada