Som els únics animals que fabulen, que foragiten la foscor amb contes, que gràcies a les narracions aprenen a conviure amb el caos, que atien el foc de les fogueres amb l'aire de les seves paraules, que recorren llargues distàncies per portat les seves històries als estranys. I quan compartim els mateixos relat, deixem de ser estranys.
Irene Vallejo, L'infinit en un jonc, pàg. 397
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada