Per fi ha arribat el setembre. Ha refrescat... Semblava que viuríem en un agost perpetu, però
els pessimistes hem rebut una lliçó de modos, com es diu. Malgrat el canvi climàtic, malgrat el cansament de dies i dies de calor insuportable, el setembre ha arribat...
A la gent li agrada la història. De fet, és el vehicle de cada vida
particular. Tots hi anem ficats, passem amb ella... els catalans hem
celebrat la Diada... Aquest any
ha estat tenyida per la divisió entre els independentistes, pel seu pes
antipartidista. Malgrat tot, malgrat la defecció del nostre president,
la manifestació ha estat prou nodrida i brillant. El nostre president és
prudent, vol parlar amb Madrid... No
crec que, a Madrid, se l’escoltin massa, al nostre president prudent. Jo
crec que no el tenen per res. Ells van a la seva. I la seva és la
destrucció de Catalunya. Fa més de tres-cents anys que ho proven. Saben
que la llengua és la que defineix la nació catalana, que la consolida.
Saben que mentre la llengua catalana serveixi per a alguna cosa a
Catalunya, aquest pobre i espellifat país nostre existirà. Ara van a
l'origen. L’escola. L'escola és l'origen de la utilitat de la llengua...
Avui és la Mercè, patrona de Barcelona, de la qual van desapareixent a
poc a poc tots els signes identitaris de la seva capitalitat catalana.
El govern de l’alcaldessa Colau ha anat destrossant sistemàticament la
ciutat. L’ha envaït de bicicletes i patinets, ha omplert l’Eixample
d’objectes estranys, desfigurant-lo…
Narcís Comadira, 24.9.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada