La profecia aznarista sobre el Procés no es va complir. És obvi que Catalunya no ha assolit la independència, però també ho és que no s'ha fracturat. Si una cosa s'ha trencat o dividit, tot i que no s'ha desinflat com un suflé, és l'independentisme. Però no la societat catalana. Malgrat la dura repressió política i malgrat els intents mediàtics d’enverinar l’ambient, en especial adreçats a l'escola i la llengua, la convivència ha resistit. Han prevalgut el sentit comú i l’afany de seguir endavant enmig de la pandèmia i dels efectes de la guerra d'Ucraïna. Hi ha decepció en uns i alleujament en d'altres, però s'ha foragitat el fantasma de l'odi.
I a Espanya, què passa? Doncs no està tan clar que no vagi camí de la seva sempiterna fractura fratricida... L’espantall català i basc segueixen a l'ordre del dia. Encara es parla d’ETA com si no hagués desaparegut fa 10 anys. I la dreta reaccionària encara busca càstig i revenja –ni oblit ni perdó– contra el derrotat independentisme. La relació espanyola amb el catalanisme sempre ha estat visceral i instrumental: d'una banda, sense adonar-se'n, l’ha alimentat a força del doble joc del menyspreu i la criminalització ... De l'altra, l’ha fet servir com a excusa i pretext per a solucions involucionistes davant les seves recurrents crisis d'estat... Es trencarà Espanya? No. Simplement Espanya seguirà trencada com sempre, com si fos el seu estat natural, incapaç de reformar-se, de canviar, de pactar, d’acceptar la seva pluralitat nacional i ideològica, d’arribar a grans consensos. Manen la por i la ira...
Ignasi Aragay, 27.11.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada