El cleanfulness ve a ser una mena de “netejar la casa trobant-ho bé”... A les cases, les piques solen tenir una finestra al davant, perquè
així, mentre hom frega els plats, deixa volar la imaginació. A mi
m’agrada més escombrar (casa meva) que fer una factura (d'una feina
meva), per exemple. I no cal dir que apilar llenya o cavar em semblen
tasques molt més atractives que moltes de les remunerades que hi ha pel
món. Acostumo a dir als de casa (no tenim senyora de fer feines) per
incentivar-los que canviar els llençols i fregar gasta més calories que
fer pàdel. El problema de la neteja de la casa sempre és el mateix i és,
sobretot, però no únicament, entre adults i menors. El menor té una
total tolerància a la brutícia i el desordre de la casa en general i de
la gàbia per dormir en particular. La pols, els papers, els tàpers...
Roba interior i mitjons odorants i gots i tasses ... Els que llencen llaunes i embolcalls a la muntanya són els
mateixos que si agafen un pot de salsa de la nevera i els en cau al
prestatge i regalima, no hi passen el drap. Aquesta és la cremada
principal de l’adult que ha decidit fer cleanfulness. Es
pregunta com pot ser que aquest paper, aquesta moneda d'euro que fa dos
dies que és aquí terra, no l’hagin vist o si l'han vist els sigui igual.
La casa se la sent seva el desgraciat que la paga...
Empar Moliner, 3.12.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada