... no recordo exactament quan, hi va haver la reforma litúrgica que va
instaurar el Dissabte Sant i la Vigília Pasqual. I així mentre esperàvem
la cerimònia més preciosa de l’any, la de la nit de la resurrecció, amb
els seus rituals d'aigües renovelladores, de foc nou i de llum, vam
tenir un dissabte buit, silenciós, sense res, amb el temps aturat. Gran
invent, el del Dissabte Sant. Un dia per no fer res. Un dia perdut per
al neguit quotidià, però absolutament guanyat per a la consistència
personal... També podem dedicar-nos a pensar un mica, mentre passegem, però no pas
en la situació política ... catalana, tan trista, en què l’alegria de fa un temps s’ha anat
esvaint i una certa desesma sembla apoderar-se fins i tot dels polítics,
que, molts, serien tan feliços si tot tornés a la calma de fa anys, a
la llagrimeta i al peix al cove... No, no hi pensem, en tot això.
Pensem, avui, en aquesta meravellosa sensació de plenitud de l’espera.
De plenitud de la confiança cega que jo vull creure que tenien els
deixebles més pròxims a Jesús...
Narcís Comadira, 26.3.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada