El desig o l'anhel que Catalunya sigui un país independent no pot ser
considerat un somni: és un propòsit polític, i, tot i que serà un procés
difícil, posseeix unes característiques molt més racionals que els
somnis, que sempre escapen a la lògica de la raó i del que és real. Per
això, quan la malaguanyada Muriel Casals va encunyar l'expressió
“nosaltres som el somni”, feia molt poc favor a la causa
independentista. Els somnis són matèria de l'inconscient, i no coneixen
cap versió comunitària o compartida: són propis de l'inconscient de
cadascú, i cadascú té els seus. Mai són col·lectius.
Sembla que el procés abandonarà la via somniadora. Ara la qüestió s'ha
convertit en un desig legítim, que no assolirà la realitat passant dels
somnis a la vida diürna, sinó passant pels terrenys de la lògica, la
raó, la consciència, l’estratègia política i la reforma de la
Constitució.
Jordi Llovet, 23.9.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada