Unes consideracions del tot impopulars, com a senyora que sóc... sobre el cas d’Íñigo Errejón, acusat
d’agressió sexual...
Si ho entenc bé, la denunciant, després del primer episodi, va anar a
casa seva. Per què? ¿Per, allà, tenir la “relació romàntica” que declara
que “havia imaginat”? Per recitar Miguel Hernández? Perdoneu la cruesa.
Qualsevol dona entén que si va anar a casa seva després dels fets a la
festa és perquè, instintivament, no va percebre perill. Potser va
percebre que era davant d’un bavós, d’un que anava calent, però no d’un
agressor sexual.
Per a mi que un desconegut et grapegi en un carreró solitari, que l'amo
de la casa grapegi la minyona al quarto de les escombres, el cap a la
subalterna als lavabos, el mestre a l'alumne, és una agressió sexual. En
aquests casos m’hi trobareu al davant. Però que algú –home o dona– ho
faci en les circumstàncies descrites i després passi això ho veig una
banalització de l’agressió sexual que ens perjudica a totes...
Empar Moliner, 16.11.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada