Abans el dia de la Puríssima, es començava a
fer el pessebre. I la vigília de la Puríssima es posaven lluminàries
als balcons. No crec que encara es faci res d'això. No ho sé... Eren costums que han estat substituïts
per altres. És la moda...
El dia 13 serà Santa Llúcia i a Barcelona hi haurà la fira que porta el
seu nom. I que dura com a mínim una setmana. És una fira encarada al
pessebre, que, sembla, la gent encara en fa, ben amagats a les seves
cases. I és que, en públic, són obsolets. Com a mínim a la plaça de Sant
Jaume. Aquest any ha estat substituït per una neutra estrella gegant,
no fos que els que no són cristians s’ofenguessin. Volen dir els
musulmans, esclar. Es pensen que l’estrella, d’aparença tan neutra, no
significa res. I és una figura més del pessebre. És l'estrella que els
tres Reis d’Orient van veure dalt del cel i que va guiar el seu camí
fins a Betlem, fins al pessebre, fins al Nen. O sigui que l’estrella del
senyor Collboni és tan cristiana com la cova amb el bou i la mula...
Els que encara fem pessebre cada any ho tenim més difícil. L’hem de fer
sense molsa, perquè és una espècie protegida. L’hem de fer sense grèvol,
perquè és una espècie protegida… ens obliguen a viure en la il·legalitat, amb la mala consciència que això comporta...
El desembre és, per mi, un mes de nostàlgia... N’enyoro els preparatius del Nadal, el pessebre, la Missa del Gall, les
cançons meravelloses, plenes de petits vailets, de dimonis escuats, de
taronges de la Xina, de fassetonets, d’àngels i de penyes... enyoro els torrons de la Xixonenca, el de gema cremada, el d'Alacant, el de
Xixona, perfumat de mel. I enyoro les garrapinyades i els pinyonets
blancs i cruixidors. I enyoro una cosa tan simple com les neules, una a cada ditet de la
maneta d’aquell nen que s’ha fet vell i que només sap enyorar aquestes
coses sense cap importància, mentre a Gaza els jueus exterminen
palestins, mentre els russos exterminen ucraïnesos ...
Narcís Comadira, 7.12.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada