A Barcelona no només conviuen dues ànimes, la catalana i l'espanyola;
també està en joc si la nostra capital és una gran ciutat europea o la
sucursal marítima de la nova gran megalòpolis transcontinental. Fins i
tot Loquillo, poc sospitós de catalanisme, va advertir d'aquesta amenaça
quan va dir que ell és un artista europeu, i no llatí... Per això
es va produir el procés sobiranista. I el vam perdre, però vam donar a
Espanya un ensurt enorme, i el record d'aquest ensurt és la nostra única
força, ara com ara. Perquè nosaltres no pensem que es pugui repetir,
però Espanya sí.
El Procés va fracassar per la incompetència dels uns i la repressió dels
altres; que cadascú triï amb qui vol enfadar-se més... Per sort encara no som aquí, perquè Barcelona és capital del
seu propi país des de fa un mil·lenni, i això no es canvia només per
inèrcia...
Potser no és cert que resistir és vèncer, però si no hi ha resistència
només ens queda veure com la història ens passa per sobre...
Toni Soler, 2.2.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada