El perdó, la compassió, el respecte al proïsme, l’ètica del treball, la
humilitat, l’amor... Són valors que, vulguis o no, ens han amarat durant
segles. I que, malgrat la mort de Déu i el triomf de la IA
despersonalitzada, es resisteixen a desaparèixer. Nostàlgia de la fe?
No. Potser nostàlgia de la vida bona...Donald Trump a la pràctica els nega sorollosament cada dia...
Les ideologies i la política han fet fallida. La democràcia torna a
estar a la corda fluixa. El soroll populista ultra s’ha apoderat del
debat públic, com una mena de mil·lenarisme apocalíptic, com una religió
sectària i antirevolucionària. Això és el que representa Trump,
antítesi de l’humanisme cristià... Mals temps per a la bondat...
"Som els pitjors venedors del millor producte", diu sor Lucía Caram de
l’Església amb relació al missatge cristià. Un dia Caram li va dir al
Papa: "A l’Església catòlica és molt difícil ser cristià", i el pontífex
li va respondre: "¿Me lo dices o me lo cuentas?" Amb Trump és
al revés: és el millor venedor del pitjor producte. Quin producte?: el
fort té dret a menjar-se el dèbil, el pobre ho és perquè s’ho ha buscat,
la cooperació és una trampa, la compassió una estupidesa. Juga amb
l’aporofòbia, la por als pobres, als immigrants. Juga amb el miratge de
la riquesa. El seu és un món de bons i dolents esquemàtics. No de
persones singulars, estimables...
Ignasi Aragay, 13.4.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada