Terrible la situació dels centenars de desallotjats de Badalona.
Terrible per a ells, desarrelats i sense sostre en ple hivern, abocats
al submon de la delinqüència i de les addiccions, amb un futur negre com
el sutge... la seva
presència és un maldecap per als badalonins que van arribar abans
d'ells, que majoritàriament viuen un dia a dia precari, amb serveis
públics deficitaris i a qui només faltava topar-se amb nouvinguts
desconcertats i/o violents, que són d'altres races, la qual cosa revifa
el xenòfob que tots portem a dins, aquest dimoni interior que alguns
intentem subjugar i que la dreta i la ultradreta miren de fer aflorar a
la superfície per esdevenir un ideari, una visió del món i de la gent... García Albiol és un polític agosarat... A
les últimes eleccions municipals va obtenir una majoria absolutíssima,
per tant la cosa no va només d'ell (perquè no ha mentit mai), sinó dels
milers de badalonins que el van votar. No és a Albiol a qui hem de mirar
de comprendre, sinó als que el voten. No tots són males persones, ni
insolidaris, ni racistes. Són gent que, per culpa del populisme, ha
girat l'esquena a la complexitat...
Els nostres impostos haurien de servir per millorar
els serveis socials i la seguretat, per fer una política d'habitatge
digna d'aquest nom. I, sí, també, per a una política assenyada
d’immigració que eviti situacions de penúria i conflicte. Però,
sobretot, perquè ningú, sigui d’on sigui, passi l’hivern al ras...
Toni Soler 21.12.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada