pac 244 "No cal arribar a les cambres de gas per ser feixista"

Feixisme és…  — L’exaltació del que som nosaltres.

O sigui, supremacisme.  — És l’element clau. Pensar que nosaltres, siguem qui siguem, som millors. I podem decidir sobre altres.

Dius que ens costa identificar-lo.  — Perquè si pensem que ha de ser un Hitler cridant de manera desaforada, tindrem problemes. Tampoc cal arribar a les cambres de gas. Ni és feixista tothom que no pensa com nosaltres. Però el feixisme sí que planteja superioritat d'un​s contra altres, i això ho podem trobar en diferents espais.

Per què gent amb conviccions comunistes, que estava allunyada del feixisme, acaba considerant que els representa​?  — Hi ha un factor de crisi, i quan ens sentim vulnerables, si tenim por, se’ns activa la necessitat de seguretat. I el feixisme ha treballat molt tradicionalment en oferir seguretat.

Aristòtil, segle V abans de Crist, quan parlava de democràcia deia que els elements clau eren la llibertat i la igualtat. I si no hi havia igualtat, no hi havia llibertat. 

Avui podem parlar d’igualtat?  — Quan tens aquesta precarietat a la societat, que cada vegada afecta més gent, et fa pensar que estem més a prop del que Aristòtil definia com a aristocràcia, el govern dels rics, que no de democràcia, que definia com el govern dels pobres. Els rics tenen més llibertat que els pobres. 

Aleshores?  — La nostra és una societat amb més elements de democràcia que temps enrere. El patriarcat és supremacisme. El racisme és supremacisme. I les diverses lluites han servit per millorar els drets de les dones i dels negres. El supremacisme ha perdut espai, però torna per intentar recuperar-lo. Sense crear democràcia no serem capaços que el feixisme reculi. I això vol dir, entre d'altres, que la gent vegi satisfetes les seves necessitats i que no acabi pensant que el problema de no tenir habitatge és dels immigrants.

​Jordi Mir, 17.1.2026