GOIG I ESPERANÇA
Jaume Reixach
Joan XXIII... va ser un Papa que se sentia pare i no pontífex. I com a tal, estimava tots els fills, fossin o no creients, i demanava a tots per igual "col·laboracions pràctiques". Fets i no paraules... els problemes no s'arreglen només pregant, sinó treballant. I en aquest treball hi està convidat tothom... Valorava les persones pels seus mèrits i la seva capacitat. I no per la fidelitat a la seva persona... Fa de mal dir com seria avui l'Església si Joan XXIII hagués viscut fins a l'acabament del Concili. No hauria viatjat per tot el món. Hauria seguit fent el que va fer: millorar l'Església... No l'Església al servei del Papa, sinó el Papa al servei de l'Església, i aquesta al servei de tothom: Goig i Esperança dels homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada