En història, les continuïtats soterrades acostumen a ser més fortes que
les ruptures esclatants. Ni que siguin continuïtats passades pel túrmix
de la nostàlgia friqui, rere les quals no cal remenar gaire per trobar
la defensa d’interessos inconfessables i l’ultranacionalisme...
La societat del XIX estava molt polaritzada en termes
econòmics, socials i culturals. I això és el que tornem a tenir avui.
D’aquí els revivals tradicionalistes tipus Orriols, que burxen
en el descontentament popular i s'agafen de nou a "lo nostre" de tota la
vida: Déu (els valors cristians i les tradicions seculars en contra de
la suposada invasió musulmana i del multiculturalisme de la immigració),
pàtria (l’independentisme emocional i el greuge camp-ciutat) i per
descomptat ara ja no toca cap rei però sí un lideratge fort que
qüestiona el poder democràtic...
