MONJOS
Josep M. Espinàs
Diumenge passat vaig ser al monestir de Poblet...
El Císter és un orde "agrícola" ...
... però res no és tan expressiu com veure les mans del monjo que tocarà Bach en un casament i adonar-se que els assistents ignoren que l'organista s'ha passat el matí treballant a la vinya. Després he vist el prior i he descobert, quan la màniga se li enretirava, tot d'esgarrinxades al braç...
Dels monjos, i especialment dels cistercencs, m'ha agradat sempre la flexibilitat humana... Si "monjo" prové de "mònakos", que significa "qui viu sol", és un fet que els cistercencs no són pas "solitaris", sinó "solidaris"...
Els monjos que he conegut són alegres, i penso que en bona part deu ser per això: perquè compaginen la pregària amb l'activitat, i perquè no se sotmeten a més dogmes dels que creuen necessaris, és a dir: Bach no és més important que la verema, ni la verema és més important que Bach...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada