L'HOME DEL BAR
Josep Alegre i Marcet
... a l'home de la granota (de mecànic) se li havia mort una filla de cinc anys. Ell es planyia dient: "Si Déu és just, com diuen, no hauria permès que es morís la meva filla"...
Mentre sentia la seva lamentació he anat pensant en l'estranya imatge de Déu que tenia aquell home. Però, tot rumiant, he descobert que era la mateixa visió que jo tenia no fa pas gaires anys. Una visió de Déu que em costà molt d'esborrar per poder-ne construir una de nova. Durant molts anys vaig creure en un Déu dominador que administrava capriciosament els seus béns, inclusivament el de la vida i el de la mort. I també creia que amb les meves oracions podia guanyar-me el favor d'aquest Déu i forçar-lo a trencar les seves lleis, torçar els seus designis i sotmetre'l als meus desigs. Durant molts anys vaig creure fermament que amb els meus precs podria aconseguir la guarició d'un malalt, fer ploure, o - per què no? - aprovar l'examen de botànica. Em va costar un gran esforç - sembla mentida! - descobrir que si bé Déu podia fer tot això - ni en dubtava, ni mai ho he dubtat - no volia fer-ho. Millor dit: no vol fer-ho. Em va costar un gran esforç descobrir que el que Déu vol és que ens guanyem el pa amb la suor del nostre front, que lluitem i dominem la terra.
No, no és que els anys m'hagin fet perdre la fe en l'oració. No, més aviat tot el contrari. Crec que m'han descobert el seu vertader sentit. Crec en l'oració que serveix per aprofundir en el coneixement de Déu, entendre el que em demana i, un cop assumit, sortir enfortit a cercar els elements necessaris per a combatre la sequera, lluitar contra la malaltia o aprovar la botànica. Amb el temps he descobert que calia modificar aquell concepte tants cops repetit que resar és parlar amb Déu. Vaig entendre que aquest concepte era equivocat, era erroni, perquè això de parlar també podien fer-ho els lloros i de res els servia. El que calia, se'm va revelar, era "conversar" amb Déu, dir-li coses i escoltar-lo. Això: escoltar-lo. Potser m'equivoco, però per mi resar no és altra cosa que escoltar el que Déu ens diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada