MESTRES EN LA BOIRA
Joan Barril
Se suposa que totes les manifestacions són iguals. Ja ho saben: gent marxant en el mateix sentit, una mica de soroll, el trànsit tallat i pancartes dels organitzadors. Encara quedem uns quants nostàlgics als quals una manifestació ens situa a la vora de la pell de gallina.
... tanta gent al mateix lloc i en el mateix sentit és una cosa emocionant per als que encara recordem el risc de saltar de la vorera per cridar el que és obvi.
Se suposa que totes les manifestacions són iguals, però no és cert... I de tant en tant travessa la ciutat la manifestació més gran dels últims anys. Els mestres també ho són a l'hora de la protesta...
Però hi deu haver alguna altra cosa en aquesta manifestació que una simple reivindicació salarial. En aquestes cares tranquil·les i festives dels mestres caminant per la Via Laietana s'hi percep un desconcert que prové dels quatre punts cardinals de la seva professió. Ser mestre al segle XXI és com ser capità de navili al desert del Sàhara. Saben on són, el nom de les estrelles i l'origen dels vents, però la màquina no respon i, per si no n'hi hagués prou, els alumnes donen voltes al vaixell encallat a les pantalles de l'ordinador. I, a sobre, amb els sous congelats en la calor de la nit acadèmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada