MAYO DE 1968: DIEZ AÑOS DESPUÉS DE UNA ILUSIÓN PERDIDA
A. Benet, A. Fajardo, C. López, A. Puncernau, E. Sanjuan
Ara fa deu anys França es va veure sacsejada per un moviment inesperat que partint de la Universitat es va estendre com la pólvora a tot el país...
Es va passar en un tres i no res de la contestació practicada per una petita avantguarda universitària a la mobilització de milers d'estudiants i obrers... el país posava en crítica llurs estructures educatives, polítiques i sindicals.
Però no fou solament França. Quatre anys abans... Berkeley... Després Berlín, Tòquio, Roma, Madrid, Barcelona... Però a França la revolta estudiantil assolí dimensions insospitades.
Però la revolta passà. De les manifestacions amb centenars de milers de persones i de l'ocupació de les fàbriques es passà a unes eleccions en que l'esquerra patí un fort retrocés. Tornà la normalitat i la dreta va respirar alleujada. Però no tot acabà allí.
Els hereus més directes de les jornades de maig foren els partits de l'anomenada esquerra revolucionària o nova esquerra. Recolzats en diferents anàlisi polítics intentaren donar continuïtat al moviment posant en peu el partit que havia de ser llur guia. Però aviat - i tret d'algunes excepcions - la nova esquerra entrà en crisi.
Avui la influència del maig del 68 va més enllà de l'extrema esquerra. Les noves formes de la lluita de classes que el moviment de maig revelà han influït també en les formacions de l'esquerra tradicional. Almenys en aquelles que han sabut dar resposta als nous conflictes que planteja la societat industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada