EL PUNT 21 de febrer del 2009
ENCOMANA PERÒ NO MANIS
Manuel Castaño
Per fer veure que es fa alguna cosa a favor de l'ús, clarament minvant,
del català, heus aquí una campanya: «Encomana el català». Ho diu com si
fos una malaltia. I recomana als catalanoparlants no canviar de llengua
quan han de parlar amb un immigrant, cosa que, és cert, moltes vegades
fan d'esma. Això es deu a una memòria històrica plena de garrotades i a
un present força penós. Entre les garrotades soft d'avui dia hi ha la
del qui ni tan sols es digna advertir del seu desconeixement del català i
simula que no hi sent fins que no se li parla en la llengua que
prefereix, o la del qui compensa la seva ignorància enumerant cofoiament
les llengües que sí domina, donant a entendre que la nostra és
irrellevant, o la del qui diu que sí se li pot parlar en català però a
cada paraula fa eh? eh? eh? fins que se'n surt amb la seva per
esgotament del contrari. Acostumats que la primera paraula en català
sigui l'última, la majoria dels catalans prefereixen anar de dret al
gra. Culpabilitzar-los és la manera més ràpida de desentendre's del
problema. Aquesta campanya reincideix en el mètode iniciat als anys 80
amb l'eslògan «El català depèn de tu». Sempre s'ha dit que una mitja
veritat és la pitjor mentida. Ningú no pot rebatre que és cert que depèn
de nosaltres i no, per exemple, dels tahitians, però al català,
emprenyat i cansat, li agradaria veure alguna vegada alguna campanya
adreçada a tots els altres, als qui davant tot el que és català, ni
saben ni contesten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada