pd 965

​AVUI dimarts, 22 d'octubre de 1996

DELS MOVIMENTS D'ESGLÉSIA A LA MILITÀNCIA POLÍTICA (i 2)

​Jaume Lorés

...

Però les coses han canviat força... El tema no és l'eficàcia social del cristianisme sinó la possibilitat de la fe. Hi ha uns reptes de la ciència, i del cientifisme dogmàtic, de la interpretació dels Evangelis, de la realitat de la persona de Jesús com Crist i de la mateixa existència de Déu que és l'origen de les crisis de fe actuals. L'actual teologia no sap com donar-li resposta. Mai el cristianisme s'havia trobat en una conjuntura tan difícil. Però no s'ha de perdre l'esperança que sabrà trobar resposta. Encara que li costi molt. No s'han d'enyorar temps passats sinó encarar-se amb el present. No s'ha de caure en l'espiritualisme desencarnat però s'ha de recuperar la visió de l'Esperit. Hi ha, a més, unes noves generacions que no estan marcades per les aventures generoses del progressisme catòlic d'abans de la democràcia i la seva crisi ulterior...

... s'ha fet justícia a uns capítols de la nostra història que van comportar molta generositat, fe i bona fe, d'un sector de l'Església de base catalana. Cal esperar que un renovament radical de la teologia, l'exegesi i la mateixa litúrgia pugui donar a aquests homes respostes a algunes preguntes sobre la fe que en algun racó de la solitud dels seus cors es deuen plantejar de tant en tant...