pd 966

​EL PUN​T dimarts, 27 de juny de 2006

MALS QUE NO VOLEN CRITS 
Miquel Pairolí

Com que l'economia va bé, sembla que tot rutlla... Vol dir que les xifres macroeconòmiques són favorables, en els termes d'una concepció ortodoxa... El producte interior brut creix..., tot i la desindustrialització i la deslocalització. Els índex d'atur es mantenen per sota del 10%, el consum privat funciona a bon ritme, les xifres mensuals de venda de cotxes fan goig, igual que la producció de ciment i els beneficis de les grans empreses. Un panorama de riquesa i de prosperitat, adequadament esbombat... Però resulta que... també pugen les vendes de Prozac i de cocaïna, mentre l'estat es neteja la consciència muntant croades antitabac. Creix la violència a tots els nivells, no solament la delictiva, sinó també l'agressivitat ambiental. Escolteu els professors de secundària per saber quina és la situació als centres d'ensenyament, les dificultats que tenen per poder fer  el més elemental, que és ensenyar. Tot això i d'altres realitats igualment reveladores passa ara mateix i aquí, però com que l'economia va bé tot és pàtria.

Diumenge es va fer evident una altra de les patologies que ens afecten: la indiferència política. Passar de votar i anar a la platja és una cosa guapa. N'hi ha que en presumeixen, en comptes d'avergonyir-se'n... Ara no es vol pensar en la política igual com es renuncia a la religió: per comoditat. Fora noses, un maldecap menys. És més interessant la tecnologia, la meravella dels telèfons mòbils d'última generació, per exemple. D'això sí que no se'n pot passar. Subjectes entabanats i alienats, estacats a la cadena de producció i consum. Som rics i tenim de tot, però estem malalts, d'uns mals que no volen crits.

​