DEMANEU L'IMPOSSIBLE! (i 2)
Josep Espar i Ticó
(... continuació)
... Aquests panorames tenen la seva contrapartida. Al costat de tot el que podríem criticar sense pietat, hi ha un altre món a casa nostra i a les altres cases arreu del món, que sovint sense fer soroll està treballant amb un aire completament diferent. Hi ha aquell artesà que està posant més hores del compte, que no anota en factura, perquè aquella peça li quedi perfecta. Hi ha aquell regidor que està pendent, les vint-i-quatre hores del dia, de tot allò que pertoca a la seva àrea. Hi ha aquell voluntari que s'afanya a inscriure's en l'acció contra possibles incendis. Hi ha aquell grup de monitors que es desviuen pels infants del seu esplai. Hi ha aquell militant nacionalista, que ningú no coneix, que està pendent que surti bé el butlletí del seu grup. Hi ha aquell moviment que reclama, sense defallir, una part dels pressupostos dels Estats rics per als desequilibris del Tercer Món. Hi ha aquell col·lectiu que es preocupa per la gana que hi ha encara a barris de Barcelona...
És un món vast però silenciós, gairebé sempre ocult. I si demanes als qui s'hi incardinen com veuen el futur, et diran serenament que el camí per la solidaritat, per la pau, per la instauració de tots els drets és imparable... Aleshores, ¿no comences a pensar que, malgrat tot, és possible demanar l'impossible?
... Aquests panorames tenen la seva contrapartida. Al costat de tot el que podríem criticar sense pietat, hi ha un altre món a casa nostra i a les altres cases arreu del món, que sovint sense fer soroll està treballant amb un aire completament diferent. Hi ha aquell artesà que està posant més hores del compte, que no anota en factura, perquè aquella peça li quedi perfecta. Hi ha aquell regidor que està pendent, les vint-i-quatre hores del dia, de tot allò que pertoca a la seva àrea. Hi ha aquell voluntari que s'afanya a inscriure's en l'acció contra possibles incendis. Hi ha aquell grup de monitors que es desviuen pels infants del seu esplai. Hi ha aquell militant nacionalista, que ningú no coneix, que està pendent que surti bé el butlletí del seu grup. Hi ha aquell moviment que reclama, sense defallir, una part dels pressupostos dels Estats rics per als desequilibris del Tercer Món. Hi ha aquell col·lectiu que es preocupa per la gana que hi ha encara a barris de Barcelona...
És un món vast però silenciós, gairebé sempre ocult. I si demanes als qui s'hi incardinen com veuen el futur, et diran serenament que el camí per la solidaritat, per la pau, per la instauració de tots els drets és imparable... Aleshores, ¿no comences a pensar que, malgrat tot, és possible demanar l'impossible?
Brutal!!!
ResponElimina