dimarts, 18 d’abril de 2017

pd 998

​AVUI, .... juliol? 1982
LES FRUITES NOCTURNES
Doctor Scòpius

...
Les fruites nocturnes més autèntiques eren la síndria, el meló, les cireres al seu temps i els préssecs en remull, però sobretot la síndria. Una bona síndria congriava al seu voltant una dotzena i mitja de sacerdots i sacerdotesses populars, que es portaven la cadira a pla de carrer, havent sopat, i es disposaven a posar en conversa tots els temes de l'actualitat i a ressuscitar totes les bromes i tots els acudits més vells. D'això se'n deia prendre la fresca...
En aquestes xerrameques nocturnes, que delataven una consciència de "racionament" i "d'estraperlo", les criatures aprenien a anar tard a dormir...
La menjada de síndria a la fresca requeria, de la part dels caps de família i de tots els barons en general, un uniforme indispensable: era la samarreta imperi, però una samarreta imperi sense pretensions atlètiques, vaporosa, res d'arrapar-se al cos, ben escotada de davant i de darrere i sobretot amb una gran ventilació en els escots de les aixelles. En l'hàbit de les senyores hi havia més varietat, encara que el que s'acostumava eren bates de percala...
...
... exercici nostàlgic de les fruites nocturnes, de prendre la fresca d'aquella manera que ja no fa ningú, perquè ara el que priven són les coses de marca, i les fruites nocturnes no en tenen i la fresca tampoc.

1 comentari: