(arafamesdunany)
Primera idea: s’ha de fer pedagogia a Espanya, però no tant pensant en un
possible canvi efectiu allà -només una caiguda de la monarquia, difícil
d’imaginar, obriria l’escenari-, sinó en l’efecte intern que pugui tenir
a Catalunya... (segona) s’ha de fer pedagogia a Brussel·les, Berlín, París... tenint clar que no
hi haurà miracles, que Europa està com està, però també que qualsevol
gest o petita victòria a fora donen moral i tenen repercussió a
Catalunya. I a Espanya... Tercera idea. Tant la pedagogia a Espanya com a l’exterior són la part
fàcil. La feina realment complicada és a casa, on l’espanyolisme ha
reaccionat, ocupant espais que feia dècades que li eren inaccessibles... (quarta idea), una de les tasques crucials que ara té el bloc
sobiranista és la de retornar al discurs inclusiu, a la construcció d’un
país per a tothom, pensi el que pensi, parli la llengua que parli i se
senti català, espanyol, pakistanès o xinès. Això no pot anar de
nacionalisme, sinó de republicanisme, de ciutadania, de democràcia, de
justícia social, d’un sol poble plural... I de la mateixa manera (cinquena idea), també cal foragitar la fractura interna entre “bons” i “mals” independentistes.
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada