(arafamesdunany)
... si bé els sobiranistes han d’acceptar que abans de combatre el drac
espanyol tenen molta feina per convèncer centenars de milers de catalans
que no volen la independència, els partits unionistes han d’acceptar
que el seu pes polític a Catalunya el reflecteix el Parlament, no el
Congrés de Diputats, i que la seva millor aportació al diàleg seria,
justament, convèncer els seus correligionaris que, si el conflicte és
entre catalans, són els catalans els qui han de tenir l’última paraula... cal buscar, entre tots, un punt de confluència, una solució que
representi una majoria qualificada. El 1977 aquest punt d’acord era
l’Estatut d’Autonomia. Ara, el 2018, cal admetre que l’Estatut ja no és
l’espai de trobada que va ser. Ha quedat àmpliament superat... Cal, en definitiva, trobar una fórmula que resulti imbatible en un
referèndum, perquè també són majoria, segons la realitat demoscòpica,
els qui creuen que el futur polític de Catalunya s’ha de decidir en una
consulta legal...
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada