(ja fa dos anys!)
Serà un Nadal estrany... ens reunirem al voltant de la taula amb la gent que
estimem. L’haurem guarnit -o no- amb la vaixella bona i les copes de
cristall. Tindrem a prop un arbre -o no-, potser farcit de llaços grocs,
i, d’aquesta manera, el menjador de casa agafarà un cert aire
d’insurrecció i de revolta. Cantarem nadales -o no- i barrejarem, com
sempre hem fet, los peces en el río amb el fum, fum, fum. Farem
cagar el tió -això sí- perquè, malgrat tot, per damunt de tot, cal
preservar la il·lusió dels més petits.
En algun moment del dia, mentre cantem o mentre
mengem l’escudella, o potser mentre obrim els regals i algú va
arreplegant els papers de colors vistosos i els va ficant tots a dins
d’una bossa perquè el menjador no quedi fet un caos, tindrem un record
per als nostres morts. Serà un instant agredolç, a mig camí entre la
tristesa de l’enyor i l’escalfor que ens acompanya sempre que hi pensem.
Però serà un Nadal estrany. Perquè després del bon
dinar, de les nadales, dels regals i dels ulls esbatanats dels menuts
quan aixequen la manta... tindrem inevitablement un pensament per a
aquells que, enguany, no hauran pogut tenir res de tot això. Potser no
els coneixem personalment, però els sentim propers. Perquè ens
representen, perquè els vam escollir perquè miressin de fer realitat el
nostre somni. És un encàrrec immens, aquest de fer realitat l’anhel de
tanta gent. Requereix un gran coratge.
Són a la presó o lluny de casa, i aquesta
injustícia ens revolta cada dia. I quan s’acosten les festes de Nadal,
encara una mica més. Tal com ens ha passat quan hem perdut una persona
estimada o estem passant un moment difícil per qualsevol motiu.
I contra aquesta aflicció no hi ha cap antídot que
no sigui la nostra pròpia capacitat per protegir-nos els uns als altres,
per compartir el que sentim, per estimar-nos. Aquest és, sense dubte,
el veritable esperit nadalenc. Serà, però, un Nadal estrany.
Sílvia Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada