(arafa...)
La votació de l’1-O i la llibertat dels presos són causes que traspassen
de llarg la frontera de l’independentisme. Diria que a Madrid poca gent
n’és conscient... Però la trobada (de Pedro Sánchez i Quim Torra) tampoc pot anar malament del tot perquè, des de les
seves talaies governamentals, el PSOE, JxCat i ERC estan conquerint
centralitat, i saben que si deixen de tocar-se el voraviu mútuament
poden fer una acció de govern amb certes pretensions,.... No ens
estranyi, doncs, que a part de bona educació, la reunió de demà
provoqui acords menors i sectorials, o desactivi conflictes
competencials, per tal d’ensucrar les diferències de fons. És el que
convé a Sánchez i a Torra: mantenir les posicions a l’espera de futurs
embats. Però que no s’enganyin: la situació no té res de normal, els
presos i els exiliats són una bomba de rellotgeria, i hi ha gent molt
assenyada, i fins i tot farta del Procés, que pot encendre’s com una
teia si se sent humiliada per una justícia en permanent descrèdit.
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada