(arafa....)
Part de la indignació que ha aixecat la decisió de la justícia alemanya
de concedir l’extradició de Puigdemont, però només per malversació, té a
veure amb el marc mental que va crear el discurs de Felip VI el 3
d’octubre. Veure’l renyant els catalans amb el retrat de Carles III
agafant un bastó al darrere va actuar com a ordre a tot el que 'viere y
entendiere' perquè procedís sense miraments a venjar la humiliació d’un
referèndum celebrat malgrat el zel repressor de deu mil policies.
Llarena va respirar aquells aires saturats de banderes victorioses.
L’endemà la premsa d’estat va elevar el discurs a la categoria del de
Joan Carles la nit del cop d’estat del 23-F. Nou mesos i mig més tard,
l’Estat no sap com fer-ho per jutjar cap dels processats per rebel·lió
sense que sigui un escàndol mundial, i Joan Carles I no troba qui el
defensi.
Antoni Bassas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada