(arafa...)
Durant molt temps el personal polític es va reclutar entre els
professionals: advocats, periodistes, professorat, metges, enginyers.
Una elit intel·lectual, per dir-ho així... És
possible que, des del punt de vista ètic, no fossin gaire diferents del
conjunt de la població, però tenien una professió, un lloc al món, i no
els calia la política per ser algú. Una raó per no caure en les
temptacions fàcils... A poc a poc, però, la selecció del personal polític s’ha anat
modificant; diversos factors hi han contribuït. D’una banda,
l’acarnissament de la lluita política arreu; la desesperació que ha generat el
creixement de les desigualtats porta moltes persones a votar per líders
antidemocràtics, que prometen el que sigui i no tenen cap escrúpol per
utilitzar la mentida o la força si cal. Més encara: no tenen altre
propòsit que exercir el poder...
Amb la renúncia de la gent més vàlida, esdevenen governants persones
que no són autèntics dirigents, que hi veuen una manera d’obtenir
recursos i poder...
Nota: val al pena llegir tot l'article a: https://www.ara.cat/opinio/Llicons-del-cas-Xavier-Domenech_0_2089591045.html
Marina Subirats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada