(arafa...)
“Una nació no és l’avantsala d’un estat. Hi pot haver una nació
sociològica, cultural, amb sentiment d’identitat col·lectiva (seria el
cas de Catalunya), que no sigui la nació política que és la base d’un
estat”... Som una nació, ens diu el doctor Borrell, però de les que
no poden ser estats. Llàstima. I ho recolza en dades: al món hi ha
moltes més nacions que estats.
Però fins i tot si admetéssim que no totes les
nacions han de ser estats, em continuaria semblant inevitable que “tot
grup social que senti que pertany a una mateixa cultura, llengua,
societat, que tingui consciència d’ell mateix” (i estic citant Borrell
parlant de com se sent català), no pugui acceptar de bon grat ser manat
per una altre grup social que té una altra cultura, una altra llengua i
una altra consciència d’ell mateix... I això és possible
dins un estat plurinacional, però és incompatible amb ser part d’un
estat nació. La idea que una nació cultural i sociològica pot no ser
-pot renunciar a ser- nació política simplement no se sosté. Tota nació
cultural i sociològica és política i viceversa. La necessitat de ser
subjecte polític emana de la consciència d’identitat col·lectiva...
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada