(arafa...)
Democràcia espanyola? Més aviat opulència desigual.
N’hi ha que tenen massa per triar. Està accedint al poder una generació
que ha passat del “Nen, quin iogurt vols?” al “Nen, quin màster vols?”
Tot sense esforç... Democràcia catalana? Volem triar. No ens deixen. Com ho fem? No
necessitem més herois ni màrtirs, sinó ciutadans de debò, molts i molt
exigents. Falten més persones lliures, sense por. Mig milió més... Molts catalans han tingut i tenen por de la independència, per absurd
que a alguns ens pugui semblar. La por és una cosa ben real per a qui la
sent. I crea monstres. És possible que el que més por els faci sigui la
nostra valentia. Potser si som una mica més prudents, ells tindran
menys por... Vam creure que pel simple fet d’actuar com calia -pacíficament i
democràticament- ja ho teníem guanyat. No: és tot just ara, després de
la derrota, que comença tot. Ara sí que podem començar a guanyar. La revolta catalana, d’ara i d’abans,
ha tingut sempre dues ànimes, la social i la nacional. L’afany de
progrés ha donat fruits quan les dues ànimes s’han trobat o han sumat o
s’han respectat...
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada