dijous, 23 d’abril del 2020

pd 1808 Aquells dies que

(arafa...)
... arriben els aniversaris assenyalats d’aquells mesos –tan recents i tan llunyans– que vam intentar ser lliures. Tornaràs a sortir al carrer per commemorar-ho, per no oblidar, per reivindicar aquells dies que ens pensàvem que tot era possible. I, sobretot, sortiràs al carrer per cridar fins a esgargamellar-te que hi ha homes innocents a la presó. Que no estan sols. Que els volem a casa. Però el curs de la història segueix endavant...
Has après a dir 'no' quan volies dir 'sí', has après a fer de la necessitat virtut, has après que, d’algunes coses, no n’hi ha cap necessitat. T’ho deien a casa quan eres una adolescent rebel. I ja no ho ets.
Hi ha dies que neixen capgirats. Vull llegir i acabo mirant una sèrie. Vull córrer i acabo asseguda contemplant el mar. Vull riure i acabo plorant.
Sílvia Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada