(arafa...)
... arriben els aniversaris assenyalats d’aquells mesos –tan recents i tan
llunyans– que vam intentar ser lliures. Tornaràs a sortir al carrer per
commemorar-ho, per no oblidar, per reivindicar aquells dies que ens
pensàvem que tot era possible. I, sobretot, sortiràs al carrer per
cridar fins a esgargamellar-te que hi ha homes innocents a la presó. Que
no estan sols. Que els volem a casa. Però el curs de la història
segueix endavant...
Has après a dir 'no' quan volies dir 'sí', has après a
fer de la necessitat virtut, has après que, d’algunes coses, no n’hi ha
cap necessitat. T’ho deien a casa quan eres una adolescent rebel. I ja
no ho ets.
Hi ha dies que neixen capgirats. Vull
llegir i acabo mirant una sèrie. Vull córrer i acabo asseguda
contemplant el mar. Vull riure i acabo plorant.
Sílvia Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada