(arafa...)
... Com si fes vergonya dir quins són els defectes de
l’independentisme! Però si és el primer que s’ha d’admetre si es vol
avançar... Perquè equivocar-se o no saber-ne més és comprensible: vivim en un
Estat que no dubta a amenaçar amb morts, que fa xantatge a empreses i
bancs, que pega a gent indefensa i que alimentarà la ultradreta si li
convé, però és d’aquí d’on volem fugir. La misèria estatal no pot servir per disfressar la mala fe que hi ha hagut dins de l’independentisme... L’Estat no ha parat de donar nous arguments, cada setmana, per voler
cada vegada amb més ganes la independència, però no es tracta de conrear
l’autoajuda política ni de xipollejar en el bonisme, ara. Es tracta
d’independitzar-se de les pròpies mentides perquè s’assemblen massa a
les que ens han lligat fins avui. Esclar que sabem que hi ha moltes
dificultats, com no n’hi ha d’haver si et posen a la presó... Però
compte, perquè una cosa és arrossegar els vells embassaments de merda i
una altra és fer-los servir els uns contra els altres. Es tractava de
fugir-ne, no de duplicar-los; de canviar partits, institucions i
entitats, no de situar al carril central de l’acció política el que
pitjor sap fer cadascun d’ells.
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada