(arafa...)
... Sí, el moviment independentista es va desenvolupar al costat de tres
partits que eren un desastre. ¿Sabíem que CiU tenia corrupció a dins i
que ens aniria petant als morros encara que no hi tinguéssim res a
veure? Sí, i ens embrutava, i el xantatge a què ha sotmès els altres
partits per netejar-se ha estat escandalós. ¿Sabíem que podriria les
relacions amb ERC? Sí. ¿I sabíem que ERC era com aquells decorats dels westerns,
que darrere hi havia molt poca cosa? Sí. ¿Pensàvem que la CUP era una
calamitat? I tant, t’ho diuen ells, com molts militants d’Esquerra i de
Convergència ratificarien fil per randa el que estic escrivint... La mentida, però, és perillosa perquè crea addicció, ... Si no volen continuar fent el ridícul ... i perdre el capital humà acumulat, els líders
independentistes haurien de buscar la tan reclamada unitat d’acció, sí,
però abans que per qualsevol altra cosa, per dir la veritat i per
consensuar un relat creïble. Altrament, la independència, que és una
causa justa i cada dia més necessària, pot acabar bastardejada per uns
interessos de partit que s’assemblen molt als monopolis polítics de què
volem fugir. Ras i curt: si no s’explica clarament per què no es van
poder construir les estructures d’estat, per exemple, és molt probable
que no es puguin construir a mitjà termini...
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada