(arafa...)
... Tant Ada Colau com Miquel Iceta són dos mestres de l’equidistància. Ara
com ara, ni el PSC ni els comuns no es poden permetre arrenglerar-se amb
la majoria independentista ni amb l’hiperespanyolisme de PP i
Ciutadans... Però els independentistes escèptics han de pensar en el que els pugui
resultar útil; el seu 47% de vots (pot
esdevenir un 70% si la causa nacional s’associa al republicanisme, les
llibertats bàsiques, la decència, la voluntat de plantar cara a la
ultradreta rampant. En aquest sentit, aïllar el PP, Cs i Vox és un
imperatiu de país; en canvi, arraconar el PSC cap a posicions numantines
és donar aire a l’espanyolisme més agressiu. Que els “catalanistes” del
PSC i els “sobiranistes” dels comuns facin part d’aquesta feina de
retrobament és saludable. Això no vol dir que s’hagi d’anar amb el lliri a la mà, sinó amb la
ferma voluntat de captar votants que encara no són independentistes,
potser perquè pensen que l’independentisme està condemnat, com la pedra
de Sísif, a rodolar muntanya avall cada 27 d’octubre. Cal un relat i una
estratègia que donin forma a aquesta nova majoria, que és incipient,
però inevitable.
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada