dijous, 13 d’agost del 2020

pd 1908 La primavera emparaulada

(arafa...)
 
... El pitjor de tot és que la nostra societat occidental està rendida al diner i, per tant, al poder... . Ara començarà aquest judici injust armat contra els presos polítics catalans. Hauran estat més d’un any en presó preventiva, preventiva de què? El senyor Sánchez podia haver-los alliberat. Per què no ho ha fet? Pels vots. Pel poder. Perquè el senyor Sánchez governa en un país que qualsevol gest de justícia o de pura pietat envers uns polítics privats de llibertat fa perdre vots. I per què? Doncs perquè aquests polítics són catalans. Catalunya fa perdre vots. O guanyar-los. Fer alguna cosa en favor de Catalunya els fa perdre. Qualsevol cosa en contra de Catalunya els fa guanyar. La pura irracionalitat. Però Espanya ha sembrat i conreat aquest odi contra Catalunya i ara n’ha de collir els resultats. Veure's abocada a la irracionalitat. Els polítics catalans, els empresonats, els exiliats i els que fan la viu-viu per aquí, estan tots barallats. També pels vots, és a dir, pel poder, és a dir, en últim terme, pels diners. Catalunya és així. I és decebedor per a la meva petita esperança. Però l’esperança viu més enllà de la raó... el que seria racional és la unió. Tots junts... Però la petita esperança es lleva cada matí. Més enllà de la racionalitat, de l'odi i de la injustícia...
Narcís Comadira

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada