(arafa...)
...
El pitjor de tot és que la nostra societat occidental està rendida al
diner i, per tant, al poder... . Ara començarà aquest judici injust
armat contra els presos polítics
catalans. Hauran estat més d’un any en presó preventiva, preventiva de
què? El senyor Sánchez podia haver-los alliberat. Per què no ho ha fet?
Pels vots. Pel poder. Perquè el senyor Sánchez governa en un país que
qualsevol gest de justícia o de pura pietat envers uns polítics privats
de llibertat fa perdre vots. I per què? Doncs perquè aquests polítics
són catalans. Catalunya fa perdre vots. O guanyar-los. Fer alguna cosa
en favor de Catalunya els fa perdre. Qualsevol cosa en contra de
Catalunya els fa guanyar. La pura irracionalitat. Però Espanya ha
sembrat i conreat aquest odi contra Catalunya i ara n’ha de collir els
resultats. Veure's abocada a la irracionalitat. Els polítics catalans, els empresonats, els exiliats i els que fan la
viu-viu per aquí, estan tots barallats. També pels vots, és a dir, pel
poder, és a dir, en últim terme, pels diners. Catalunya és així. I és
decebedor per a la meva petita esperança. Però l’esperança viu més enllà
de la raó... el que seria racional és la unió. Tots junts... Però la petita esperança es lleva cada matí. Més enllà de la racionalitat, de l'odi i de la injustícia...
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada