divendres, 25 de setembre del 2020

pd 1943 Clarobscur (i 2)

 

(arafa...)

La capacitat de l'ésser humà per relacionar-se mai no deixa d’enlluernar-me. Coneixem, compartim, fem servir l’empatia, ens solidaritzem, consolem, riem, ens estimem. I tot plegat d'una manera natural i sense intencions amagades. Si un company ha estat de baixa ens amoïnem per la seva salut, si una companya ha sigut àvia ens alegrem de la seva felicitat, si un altre ha viscut una experiència emocionant ens agrada que la comparteixi amb nosaltres i ens emocionem amb ell.

Potser ho trobareu massa naïf. Potser pensareu que sí, que d'acord, que el món és ple de bona gent però que això no evita l'ascens de la ultradreta ni els desastres humanitaris. Cert. De la mateixa manera que la florida dels ametllers que s’està produint arreu com un miracle no impedeix els terratrèmols, les riuades o tota mena de desastres naturals a qualsevol racó de món.

Només mirant alternativament a banda i banda, ara al costat fosc, ara al lluminós, aconseguirem no embogir.

Sílvia Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada