dissabte, 26 de setembre del 2020

pd 1944 No cal jugar

 

(arafa...)
La Junta Electoral Central "insta TV3 i Catalunya Ràdio a no dir 'presos polítics' o 'exiliats'" (que vol dir que ho prohibeix)...  Es tracta, sobretot, d’instal·lar la sospita sobre els mitjans públics catalans... En un cas de censura passa sempre allò: és evident que el que censura té el poder, però no pot tenir l'humor, i que el censurat, en canvi, no té el poder, però l’humor és tot seu. Podríem jugar i dir que no han prohibit dir "preses polítiques" i "exiliades". Podríem dir-ne "els presos no comuns" i també els obligaríem de nou a pronunciar-se. Però no cal jugar... No cal jugar. És més poderosa la presència de l'absència. El buit, que tant i tant omple. Al parc infantil, hi ha nens que en peguen a d’altres perquè "no volen ser amics seus". Això és Espanya, la desconcertada. Hi ha moltes maneres d’estimar, però només n’hi ha una de ser estimat. Vivim en un regne al qual li és igual tenir súbdits per força, i això ho canvia tot, no ho dubteu, a favor nostre.   
Empar Moliner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada