(arafa...)
... La vida és canvi permanent, de la matèria i l'esperit. Ja ens ho va advertir Heràclit a Sobre la natura
: “Tot flueix, res no està quiet”... Alhora que creixen imparables les
nostres àrees metropolitanes, també
s’expandeix el bosc assilvestrat... El camp s'ha buidat
de persones i s'ha omplert d’arbres. Mireu fotos esgrogueïdes i veureu
turons pelats on avui hi ha una frondositat a primer cop d'ull
agradable. Queden molt bé, les fotos. I cremen molt bé, els incendis. La
immensa majoria són boscos bruts, selvàtics. Tants arbres descurats són
combustible, són el malson dels bombers. On són els pastors? Tot
canvia, esclar. Els éssers humans també som natura i també intervenim en
la natura. Per a bé i per a mal... No es tracta de fer pairalisme romàntic d’urbanita esteticista. No n'hi
ha prou amb la visió superficial del boletaire o del turista rural de
cap de setmana. Hauríem de canviar el consum depredador de paisatge per
la vivència responsable del camp. No sé com es fa, això, però sé que
s'ha de fer. Tots sabem que s'ha de fer... El futur no serà només urbà, serà rurbà o no serà. Natura i cultura. Fem-ho.
Ignasi Aragay
30/6/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada