dissabte, 13 de febrer del 2021

pd 2079 Autarquia

(arafa...)
El règim franquista es podria definir amb moltes paraules: una dictadura militar, un sistema autoritari, el resultat d'un cop d’estat d’inspiració feixista... Però una paraula clau per definir-lo és autarquia. El franquisme volia ser i era una autarquia. És a dir, un règim políticament, econòmicament, jurídicament i culturalment autoreferenciat, blindat de qualsevol vincle extern, impermeable a tot allò que vingui de fora. Un règim que s'anava coent en la seva pròpia salsa, aliè al que li deia la resta del món. L'argument era el típic de l’aïllacionisme: qui es creuen que són per jutjar-nos o criticar-nos?... Els comentaris insòlits, fora de lloc, que inclou la interlocutòria del jutge Marchena contra l’informe de l'ONU sobre detencions arbitràries són l’expressió de la continuïtat i de la vigència actual d’aquest pensament autàrquic del franquisme. Qui es pensen que són aquests de l’ONU? I ells què saben? La interlocutòria és la continuïtat de la vocació autàrquica del franquisme. No pas la seva reencarnació: perquè una cosa es pugui reencarnar hauria d’haver mort abans.
Vicenç Villatoro 23/6/2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada