(arafa...)
Llegim a la premsa una gran notícia per als catalans: “El govern del PSOE construirà habitatges socials a Màlaga, Sevilla, Madrid, Ceuta...” però ni un a Barcelona. Ni un a Catalufolàndia.
Quina sort que tenim. Ara imagineu que
n’haguessin pressupostat 1.800, que són els que diuen que construiran a
Madrid. ¿Estaríem més contents i feliços? Doncs no, estaríem més
tristos. I per què? Perquè ja tenim experiència en el que pressuposten.
Pressupostin el que pressupostin i prometin el que prometin no
compleixen mai. És millor no il·lusionar-se... ¿Recordeu la
“lluvia de millones”? Hi va haver qui s’ho va creure. Doble feina... Pagar, pagarem, com sempre...
De tota manera, la inversió més gran en habitatge social que fem els espanyols és per ajudar una família nombrosa i problemàtica que mantenim. Gràcies als nostres ajuts se'n surten prou bé. L’àvia, immigrant, no veu els nets sempre que vol, té el gendre a la presó i el marit, que li va posar les banyes, va matar el germà per accident jugant amb una arma de foc, cosa que no ha impedit que segueixi fent servir armes de foc per anar a caçar. El fill és l'amo de l'empresa, on es discrimina les dones, i fa negocis, no sempre honorables, amb altres famílies. Són els Borbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada