(arafa...)
Em fa l'efecte que als que demanen que no ens espantin amb l’escalfament, els espanten els canvis que exigiria aturar-lo. Perquè són canvis substancials, canvis de model. Caldria, per exemple, fer menys sagrada la propietat privada... Quantes redundàncies generades per aquest aïllament que fomenta el consumisme desapareixerien si passéssim de comprar coses a comprar serveis.“Sí -em podeu dir-, però és que no vull haver de dependre de ningú”. I així estem d’aïllats. La servitització ens reconstruiria socialment. Els vincles d’una comunitat que presta serveis i repara són molt més forts que els de la que compra i llença. Comprar i llençar ens permet ignorar-nos. Cobrar o pagar per fer o fer-nos fer una feina ens força a relacionar-nos. Els serveis -a diferència d’omplir el carro- sempre creen vincles. L’objecte l’ha fet algú que no ens coneix ni coneixem, el servei té cara, ulls i veu...
A més, tornaria l’artesà. Fabricar ràpid i barat obliga a segmentar les feines: a fer-les absurdes i alienants. Reparar demana ofici i omple d’íntima satisfacció. Demana estimar el que es repara. L’obsolescència programada fa tot el contrari: ens permet no entendre res d’una tecnologia per més que en depenguem...
I ens faria passar del tenir al ser. Rebre i prestar serveis ens fa créixer en valors que ens projecten en els altres. Ens cura de la soledat a què es condemna qui ho centra tot en el jo. Quedar-se en el model actual -el que ens ven que comprant coses serem més feliços- no només escalfa el planeta sinó que ens enfonsa en els valors de l’individualisme insolidari...
Albert Pla Nualart 15/12/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada