(arafa...)
“Hi ha hagut al món tantes pestes com guerres. I, això no obstant,
guerres i pestes atrapen la gent sempre igualment desprevinguda. [...]
La plaga no és feta a la mesura de l'home, i per tant ens diem que la
plaga és irreal, que és un mal somni que passarà. Però no sempre passa,
i, de mal somni en mal somni, són els homes els qui passen”... "per dir simplement allò que s’aprèn enmig de les plagues: que hi ha en els homes més coses dignes d’admiració que de menyspreu”. (La Pesta de Camus)
Tot anirà bé, ens diem aquests dies, i ens ho creiem a mitges. Sabem que
la vida és una condemna a mort però fem com si no, i en moments així la
sentència se'ns fa evident. Com se'ns fa evident que l’únic camí és
seguir endavant i a veure què. També hi ha amor en temps del còlera,
també passen coses boniques enmig de les crisis. Ho diu Ingrid Bergman a
Humphrey Bogart: “El món s'enfonsa i nosaltres ens enamorem”.
Eva Piquer 14/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada